El campanar

 

Història del campanar de Santa Maria de Badalona.

El famós baró de Maldà ens diu que l’any 1794 hi havia dues campanes al campanar de Santa Maria; la més grossa es deia Maria del Roser i l’altre es deia Anastàsia. Tambe explica que del rellotge <<se’n cuida un manyà a falta d’un rellotger i molts dies s’adelanta mitja hora>>.

El 1879 comença a funcionar un nou rellotge, costejat pel municipi. Al final del segle XIX, l’alcalde, el senyor Palay, féu col·locar dos potents fanals de gas, un a cada costat del finestral que mirava el mar, perquè servissim de guia als pescadors de Badalona i de la costa durant la nit, i de fars als navegants que es dirigien al port de Barcelona.

Durant la guerra civil de 1936-1939 va ser enderrocat, i les campanes, llançades a terra. L’11 d’agost de 1946 va ser beneïda una nova campana que ho van col·locar en un campanar de cadireta provisional, a la dreta de la façana de l’església. Va ser apadrinada pel rector doctor Antoni Briàs i va rebre els noms d’Antònia, en record seu, i els de Josefa i Anastàsia. L’acte va ser presidit pels senyors Francesc Barriga i Francesc Planas, de la Junta d’Obra, i per l’alcalde, senyor Lluís Maristany. També hi assistiren els pares carmelites Joaquim Maria i Josep Carmel. Aquesta campana és una de les sis que hi ha ara (dues són al rellotge). Pesa 730 quilos.

L’any 1955, el rector mossèn Joan Miquel decidí reconstruir el campanar i encarregar les cinc campanes restants. En la proclama que va escriure als feligresos, els deia que la nostra església << No té llengua ni boca: la boca és el campanar, la llegua les campanes… El campanar és un simbol del poble fidel que posa un repte als heretges…>>

El dia 15 d’agost de 1958, el bisbe auxiliar doctor Narcís Jubany beneí les cinc campanes, situades al presbiteri. Al migdia del dissabte, dia 23, les campanes ja eren al seu lloc. Es va fer el toc de <<l’Àngelus>> seguit d’un repic de festa.

Segons el contactiste, senyor Joan Famades i Heredero, l’alçaria del campanar fins al nivell de la barana superior és de 38 metres. El nombre de graons es de 116. L’alçària del rellotge, des de terra fins a l’eix de l’esfera, és de 27,80 metres. El cost de la construcció va ser assumit gràcies a la generositat dels badalonins.

El rellotge fou instal·lat el mes de març de 1964 pel senyor Cabot, de la casa Portusach, de Barcelona. La corona amb els àngels i la creu es de ferro forjat, i està treballada per l’excel·lent mestre manyà Josep Rodón; el projecte és obra de Jordi Cantó.

Els noms de les campanes són aquestes: MARIA ASSUMPTA, apadrinada pel senyor Santiago March i Blanch, alcalde de Badalona i la seva esposa Maria Dolors Compte; MARIA ANNA, apadrinada pel senyor Francesc Ribó i Arabia i la seva esposa Maria Asumpció Batlle; MARIA COLUMNA , apadrinada pel senyor Delmir Rivière de Caralt i la seva esposa Maria Dolors Bernardes; Campana de les hores MARIA LOURDES, apadrinada pel senyor Josep Latorre i Sierra i la seva esposa Maria Capella; Campana dels quarts MARIA DE LA MERCÈ, apadrinada pels germans Joan i Maria Mercè Latorre i Capella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest fragment s’ha tret del llibre “Santa Maria de Badalona, El pas dels anys 1936-1966”, escrit pel senyor Pere Serra de Argila.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: